Les passades eleccions al parlament de Catalunya varen posar de manifest l'avenç social i electoral de les organitzacions d'extrema dreta al nostre país. El cas més destactat és el de Plataforma per Catalunya(PxC) que va obtenir 75.321 vots(2,42%) convertint-se així en el partit sense representació parlamentaria amb més sugrafis. La circunscripció on PxC va aconseguir els millors resultats fou la província de barcelona on obringué 57.381 vots(2,45%). Per poder optar al repartiment d'escons en el sistema parlamentari del nostre país, s'han d'aconseguir, com a mínim, el tres percent dels vots en una circunscripció electoral. No obstant això, van estar molt a prop de arribar a aquest llindar. De fet, només haguessin necessitat 12.882 vots. Amb els mateixos resultats i la participació de les eleccions de 2006, hagués necessitat tan sols 9343 vots superar la barrera electoral del 3%. A més, cal tenir en compte que part del vot xenòfob ha estat satelitzat per altres organitzacions com el Partit Popular el qual ha mantingut durant tota la campanya un discurs extremament dur, beligerant i demagògic en vers la immigració. D'aquest analisi electoral, en podem treure la següent conclusió: s'està obrint un espai polític per la extrema dreta malgrat no tenir representació parlamentaria.
Segons el meu parer, les raons que expliquen el relatiu èxit electoral de la formació que dirigeix Josep Anglada són escencialment dues: el descredit i el desgat dels partits tradicionals i la manca d'informació que han ofert les elits polítiques i mediàtiques sobre els efectes de la immigració. Per una sèrie de factors històrics, els voltants, i concretament els qui votaven a partits obrers, s'identifiquen cada cop menys amb els partits que concorrent als processos electorals. A més, els reiterats escandols de corrupció han desacreditat completament la classe política actual. La conjunció d'aquests dos factors ha fet que els ciutadans de Catalunya, i especialment la classe treballadora, desenvolupi un sentiment de refús cap als polítics actuals propiciant així el vot massiu cap a opcions electorals tradicionalment infreqüents com ara l'abstenció, el vot en blanc, el vot nul o el vot a formacions polítiques amb un discurs “anti-establishment” com és el cas de Plataforma per Catalunya.
D'altre banda, ni la classe política ni els mitjans de comunicació de masses s'han eforçat per revelar una sèrie de dades sobre l'impacte de la immigració que desmenteixen rotundament algun dels arguments als que recorren freqüentment les organitzacions d'extrema dreta. L'any 2006, Miguel Sebastián, aleshores director de la Oficina Econòmica del President del Govern, va publicar un estudi anomentat “inmigración y economía Espanyola: 1996-2006”[1] en el qual es podia observar que la immigració tenia efectes positius sobre els presupostos de l'estat. La quantitat de diners recaptada através dels impostos pagats pels immigrants era 5 cops superior a la que aquest col·lectiu rebia en forma de serveis(santitat, educació) o en efectiu(pensions, beques, etc). Aquest fet s'explica per la piramide d'edats de la població immigrada. La majoria dels immigrants es troba en edad productiva. Aquest fet provoca que consumeixin pràcticament la meitat de serveis sanitaris que la població “autòctona”[2] i que aportin a través de cotitzacions 8.000 milions d'euros a la Seguretat Social i només rebin 400 milions d'euros en pensions. Aquestes dades demostren, en contra del discurs del senyor Anglada, que la immigració no resulta perjudicial pels fons públics ni posa en risc l'estat social.
Arribats a aquest punt ens podem formular un altre qüestió: com es possible que Plataforma per Catalunya hagi obtingut resultats tan notables en comparació a d'altres organitzacions d'extrema dreta que tenien programes electorals pràcticament idèntics?. Aquest fet s'explica, bàsicament, per tres raons: el recolzament polític i econòmic que PxC ha obtingut d'altres partits d'extrema dreta als quals Anglada anomena eufemisticament com a “identitaris”, la renuncia als simbols franquistes i la cobertura mediàtica que alguns mitjans de comunicació han donat a Josep Anglada. En efecte, el recolzament polític i, sobre tot, econòmic que ha tingut Plataforma per Catalunya per part de partits com el Front Nacional de Jean Marie Lepen o l'ultradretà Vlaams Belang(interès flamenc) ha fet possible una campanya gairebé equiparable a la d'alguns partits amb representació parlamentaria. El fet de no recorrer a simbologia franquista, malgrat el passat reaccionari de molts dels membres de Plataforma per Catalunya, ha provocat que una part de la classe obrera de l'anomentat “cinturó roig” que tradicionalment s'inclinava per opcions electorals d'esquerra hagui votat a la formació ultradretana.Per acabar, tal i com deia abans, la projecció mediàtica que ha tingut Josep Anglada com a líder ha estat un altre factor clarament determinant. Una part d'aquesta projecció mediàtica la va aconseguir arrel de la polèmica sorgida al consistòri de Vic entorn al padró municipal dels immigrants. Una altre part de la presència mediàtica de Josep Anglada i, per extensió, de Plataforma per Catalunya ha estat duta a terme de forma pràcticament injustificada. El cas més escandalós és el del programa “Catalunya Opina” que s'emet pel “Canal Català” i del qual Josep Anglada n'és tertulià habitual.
Les passades eleccions autnòmiques han estat un toc d'atenció per a tots aquells i aquelles que ens oposem frontalment a l'ideari i al programa de la extrema dreta. Cal començar a combatre a l'extrema dreta des d'ara mateix. En aquest sentit, cal fer un treball potent en dos nivells diferenciats: en l'àmbit politico-institucional i en la societat civil. Cal el compromís de totes les organitzacions polítiques per promoure una convivència adequada entre la població nouvinguda i la població mal anomenada “autòctona”. Aquest fet implica, d'una banda, fer un esforç per desmitificar desde les institucions els arguments xenòfobs d'organitzacions com Plataforma per Catalunya i, d'altre banda, la renúncia a instrumentalitzar la immigració amb finalitats electoralistes. Una bona manera de garantir que els partis no incitin a la xenofòbia per obtenir rèdits electorals és instaurar el dret a vot de la població immigrada garantint-los així plenament els drets polítics. D'aquesta manera, els parits que facin discursos racistes hauran de fer front a elevats costos electorals.
També cal fer un treball important de concienciació en el si de la societat civil. Cal que les organitzacions de caràcter antifeixista ens organitzem i denunciem el perill potencial que representen organitzacions co les de Josep Anglada. En aquest sentit, pot se rmolt útil la plataforma “Unitat Contra el Feixisme” constituïda pocs messos abans de les eleccions autonòmiques.
Cal recuperar el caràcter antifeixista de la democràcia, ja que sinó aquesta acabarà reduïda a un simple procés de selecció d'elits polítiques. Per poder parlar de legislació democràtica, és necessàri que, a més de fer-se amb el consentiment d'una majoria parlamentaria, el seu contingut sigui capaç de garantir la bona convivència de tots aquells i aquelles que formen part de la comunitat político-social independentment del lloc on haguin nascut.
[1] http://www.ucm.es/info/ecap2/mulas_carlos/economia_laboral/Tema6bis-MovilidadInmigracionEspanaOEP.pdf
[2] http://unitatcontraelfeixisme.files.wordpress.com/2010/10/flyer_topics.pdf
Segons el meu parer, les raons que expliquen el relatiu èxit electoral de la formació que dirigeix Josep Anglada són escencialment dues: el descredit i el desgat dels partits tradicionals i la manca d'informació que han ofert les elits polítiques i mediàtiques sobre els efectes de la immigració. Per una sèrie de factors històrics, els voltants, i concretament els qui votaven a partits obrers, s'identifiquen cada cop menys amb els partits que concorrent als processos electorals. A més, els reiterats escandols de corrupció han desacreditat completament la classe política actual. La conjunció d'aquests dos factors ha fet que els ciutadans de Catalunya, i especialment la classe treballadora, desenvolupi un sentiment de refús cap als polítics actuals propiciant així el vot massiu cap a opcions electorals tradicionalment infreqüents com ara l'abstenció, el vot en blanc, el vot nul o el vot a formacions polítiques amb un discurs “anti-establishment” com és el cas de Plataforma per Catalunya.
D'altre banda, ni la classe política ni els mitjans de comunicació de masses s'han eforçat per revelar una sèrie de dades sobre l'impacte de la immigració que desmenteixen rotundament algun dels arguments als que recorren freqüentment les organitzacions d'extrema dreta. L'any 2006, Miguel Sebastián, aleshores director de la Oficina Econòmica del President del Govern, va publicar un estudi anomentat “inmigración y economía Espanyola: 1996-2006”[1] en el qual es podia observar que la immigració tenia efectes positius sobre els presupostos de l'estat. La quantitat de diners recaptada através dels impostos pagats pels immigrants era 5 cops superior a la que aquest col·lectiu rebia en forma de serveis(santitat, educació) o en efectiu(pensions, beques, etc). Aquest fet s'explica per la piramide d'edats de la població immigrada. La majoria dels immigrants es troba en edad productiva. Aquest fet provoca que consumeixin pràcticament la meitat de serveis sanitaris que la població “autòctona”[2] i que aportin a través de cotitzacions 8.000 milions d'euros a la Seguretat Social i només rebin 400 milions d'euros en pensions. Aquestes dades demostren, en contra del discurs del senyor Anglada, que la immigració no resulta perjudicial pels fons públics ni posa en risc l'estat social.
Arribats a aquest punt ens podem formular un altre qüestió: com es possible que Plataforma per Catalunya hagi obtingut resultats tan notables en comparació a d'altres organitzacions d'extrema dreta que tenien programes electorals pràcticament idèntics?. Aquest fet s'explica, bàsicament, per tres raons: el recolzament polític i econòmic que PxC ha obtingut d'altres partits d'extrema dreta als quals Anglada anomena eufemisticament com a “identitaris”, la renuncia als simbols franquistes i la cobertura mediàtica que alguns mitjans de comunicació han donat a Josep Anglada. En efecte, el recolzament polític i, sobre tot, econòmic que ha tingut Plataforma per Catalunya per part de partits com el Front Nacional de Jean Marie Lepen o l'ultradretà Vlaams Belang(interès flamenc) ha fet possible una campanya gairebé equiparable a la d'alguns partits amb representació parlamentaria. El fet de no recorrer a simbologia franquista, malgrat el passat reaccionari de molts dels membres de Plataforma per Catalunya, ha provocat que una part de la classe obrera de l'anomentat “cinturó roig” que tradicionalment s'inclinava per opcions electorals d'esquerra hagui votat a la formació ultradretana.Per acabar, tal i com deia abans, la projecció mediàtica que ha tingut Josep Anglada com a líder ha estat un altre factor clarament determinant. Una part d'aquesta projecció mediàtica la va aconseguir arrel de la polèmica sorgida al consistòri de Vic entorn al padró municipal dels immigrants. Una altre part de la presència mediàtica de Josep Anglada i, per extensió, de Plataforma per Catalunya ha estat duta a terme de forma pràcticament injustificada. El cas més escandalós és el del programa “Catalunya Opina” que s'emet pel “Canal Català” i del qual Josep Anglada n'és tertulià habitual.
Les passades eleccions autnòmiques han estat un toc d'atenció per a tots aquells i aquelles que ens oposem frontalment a l'ideari i al programa de la extrema dreta. Cal començar a combatre a l'extrema dreta des d'ara mateix. En aquest sentit, cal fer un treball potent en dos nivells diferenciats: en l'àmbit politico-institucional i en la societat civil. Cal el compromís de totes les organitzacions polítiques per promoure una convivència adequada entre la població nouvinguda i la població mal anomenada “autòctona”. Aquest fet implica, d'una banda, fer un esforç per desmitificar desde les institucions els arguments xenòfobs d'organitzacions com Plataforma per Catalunya i, d'altre banda, la renúncia a instrumentalitzar la immigració amb finalitats electoralistes. Una bona manera de garantir que els partis no incitin a la xenofòbia per obtenir rèdits electorals és instaurar el dret a vot de la població immigrada garantint-los així plenament els drets polítics. D'aquesta manera, els parits que facin discursos racistes hauran de fer front a elevats costos electorals.
També cal fer un treball important de concienciació en el si de la societat civil. Cal que les organitzacions de caràcter antifeixista ens organitzem i denunciem el perill potencial que representen organitzacions co les de Josep Anglada. En aquest sentit, pot se rmolt útil la plataforma “Unitat Contra el Feixisme” constituïda pocs messos abans de les eleccions autonòmiques.
Cal recuperar el caràcter antifeixista de la democràcia, ja que sinó aquesta acabarà reduïda a un simple procés de selecció d'elits polítiques. Per poder parlar de legislació democràtica, és necessàri que, a més de fer-se amb el consentiment d'una majoria parlamentaria, el seu contingut sigui capaç de garantir la bona convivència de tots aquells i aquelles que formen part de la comunitat político-social independentment del lloc on haguin nascut.
[1] http://www.ucm.es/info/ecap2/mulas_carlos/economia_laboral/Tema6bis-MovilidadInmigracionEspanaOEP.pdf
[2] http://unitatcontraelfeixisme.files.wordpress.com/2010/10/flyer_topics.pdf
Bon article company,
ResponEliminanomés afegiria 2 cosetes:
-els efectes de la crisi econòmica i l'augment de l'atur en referència a la percepció que es té de la immigració.
-el fet que en les comarques centrals, on hi ha un % molt elevat d'immigrants (Bages i Osona), és on PxC ha fet un salt més important. Pel que fa Osona és lògic si tenim en compte que tot surgeix a Vic, però pel Bages em preocupa més. S'escapa de la lògica del cinturó metropolità.