Un cop finalitzada la segona guerra mundial, s'instaurà a la major part de països de la Europa Occidental un odre polític anomenat estat social que formalitzava un acord tàcit conegut com a consens social-liberal. Aquest implicava la renúncia a la democràcia econòmica per part de les forces del treball a canvi d'una sèrie de drets socials i d'un augment progressiu en el nivell de vida de la classe treballadora dels països del centre capitalista. En aquest sentit, les constitucions de postguerra obligaven als governs a garantir determinats drets socials i protegien determinades institucions com al Seguretat Social de la acció d'un legislatiu que volgués suprimir-les. Per fer-ho, aquests textos constitucionals contemplaven diversos instruments entre els quals hi havia l'endeutament públic. Per tant, limitar constitucionalment el límit de despesa pública suposa el trencament del pacte social-liberal de post guerra que ja tenia les seves limitacions.
D'altre banda, reduir la capacitat de maniobra dels governs suposa disminuir indirectament la qualitat de la democràcia, ja que la impossibilitat de recorrer a l'endeutament limita els ingressos públics necessaris per garantir les prestacions socials que la majoria de la població. En altres paraules, limitar els ingressos públics suposa reduir la capacitat de l'executiu i del legislatiu per posar en pràctica les polítiques públiques que creguin necessàries. A més, prioritzar el pagament dels interesos del deute suposa fer prevaldre els interessos particulars sobre l'interès general. Aquest fet és especialment greu si tenim en compte que l'endeutament públic ha estat provocat, en bona mesura, per l'assumpsció estatal del deute privat a través d'un pla de rescat bancari de 99.000 milions d'euros1.
Un altre dels aspectes més foscos de la reforma constitucional aprovada per les corts aquest setembre és el caràcter poc democràtic amb el que s'ha dut a terme. D'una banda, és cert que el procediment de reforma a través del qual s'ha dut a terme no obliga a sotmetre-la a referèndum a no ser que així ho solicitin el 35 diputats o 26 senadors. Tot i així, la oposició frontal del PP i del PSOE a sotmetre la reforma a referèndum denotà una notable manca d'esperit democràtic i representa un intent d'imposar un projecte polític neoliberal al conjunt de a la ciutadania prescindint de la voluntat popular.
D'altre banda, la limitació constitucinal del dèficit públic i la prioritat de pagament dels interesos del deute són incompatibles amb altres aspectes de la constitució de 1978 com la denominació d'estat social i democràtic de dret (artícle 1.1), la igualtat real i i efectiva (artícle 9.2) o la autonomia política i financera de les Comunistat Autònomes i municipis (articles 2, 140, 142 i 156). La majoria d'aquests preceptes es troben al títol prelimitar del text constitucional. Segons l'article 168 d'aquest, hauran d'efectuar-se a través d'un procediment especial les reformes que afectin a la totalitat de la constitució, al títol preliminar, a la secció primera del capítol II del títol I i al títol II. Aquest procediment requereix la aprovació per dos terços de les dues cambres, la seva posterior disolució i la convocatoria de noves eleccions, la aprovació de per dos terços de les noves cambres i la ratificació per la via de referèndum. En altres paraules, la reforma constitucional pactada pels dos partits majoritaris a nivell estatal modifica tan substancialment la constitució de 1978 que hauria d'haver necessitat una majoria parlamentaria més sòlida i la convocatòria d'un referèndum. El fet que hagin optat per la via “simple” de reforma demostra, un cop més, que vivim en una democràcia merament formal.
Per acabar, la limitació del dèficit públic suposa un exercisi de cinísme escandalós per part de les elits polítiques del nostre país. Tot i que aquestes s'autolegitimen davant dels seus electors amb discursos favorables a l'estat social, han aprovat una reforma constitucional que el posa en greu perill. Per justificar el seu posicionament hipòcrita, han argumentat que cal prendre aquesta mesura per garantir l'estat del benestar a llarg plaç. D'aquesta manera, han aconseguit ocultar que darrera d'aquesta reforma hi ha un projecte polític més ampli que preten desmantellar l'estat del benestar per afavorir el procés d'acumulació capitalista.
1 El deficit públic de l'any 2010 fou de 98.227 milions d'euros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada