Reflexions entorn del Pacte Fiscal

El passat dia 3 de juliol, el President de la Generalitat va convocar la segona cimera pel pacte fiscal que tindrà lloc el proper 12 de juliol. Segons va fer saber, hi estaran convocats tots els partits amb representació al Parlament de Catalunya, ja que la intenció d’aquesta trobada es fixar les bases per la discussió parlamentaria de la proposta que Artur Mas defensarà davant l’executiu espanyol. Aquesta hauria de sotmetre’s a votació en un ple del Parlament de Catalunya el proper dia 25 de juliol. Al dia següent, en una sessió plenària del legislatiu català, declarava que el pacte fiscal era “urgentíssim per arreglar d’arrel el problema del finançament català, salvar el model de benestar i evitar haver d’aplicar noves retallades”. A més a més, afegí que les polítiques d’austeritat venen condicionades “pel finançament autonòmic i no pel color del govern”. D’aquesta manera, aconseguia amagar la voluntat política de desmantellar l’estat social que té el seu govern. En aquest sentit, Joves Comunistes considera que la proposta del Pacte Fiscal llençada per la federació nacionalista és una maniobra de distracció política per desviar el debat públic sobre les retallades i la política d’austeritat pressupostaria del govern de la Generalitat.

Davant l’anunci de segona cimera, el Partit Popular de Catalunya, a través de la seva Presidenta Alicia Sánchez Camacho, ha declarat que treballarà "fins l'últim dia per evitar un acord entre CiU i ERC entorn al pacte fiscal perquè que "no representa la majoria social, que no vol ni ruptures ni amenaces". Així doncs, com era preveure, la delegació catalana del Partido Popular(PP) es mostra lleial a l’executiu que dirigeix Mariano Rajoy. 

Per la seva banda, Esquerra Republicana(ERC) ha anunciat que no recolzarà un acord que no estigui basat en el concert econòmic. En aquest sentit, Marta Rovira, secretaria general de la formació independentista, digué que “no acceptarà un pacte fiscal que no impliqui que la Generalitat tingui la caixa i la clau dels impostos que paguen els catalans”. Aquest plantejament és políticament inviable en el marc constitucional actual de l’estat espanyol. En aquest sentit, les declaracions de la portaveu d’ERC són poc realistes i corresponen a un intent desesperat de recuperar importants bosses de votants independentistes que aquesta formació perdé en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya.

Pel que fa al PSC, el seu primer secretari, Pere Navarro, s’ha mostrat a favor d’un pacte fiscal que parteixi del darrer acord de finançament aprovat l’any 2009. En aquest sentit, s’oposaria a un model de finançament equiparable al concert econòmic basc o al conveni navarrès. Segons va aclarir, el grup parlamentari dels socialistes estaria a favor d’un model en el que “ Catalunya tingui la clau de la caixa sense tenir la caixa única”. En aquest sentit, tots els impostos que es paguen a Catalunya serien recaptats per l’Agència Tributària de Catalunya i la de l’Estat a través d’un Consorci presidit per la Generalitat. A més a més, el PSC estaria a favor d’una limitació de la aportació catalana a la bossa comú per fer incentivar que “les CCAA històricament receptores de solidaritat hagin de fer un major esforç fiscal per atendre les seves necessitats i no depenguin tant de la resta”. En altres paraules, vol limitar la aportació solidaria de Catalunya sense canviar completament les vases del model de finançament. Per acabar, es mostren favorables a modificar la Disposició Addicional Tercera del darrer acord de finançament per augmentar la inversió en infraestructures del Govern central a Catalunya i reduir el dèficit fiscal català.

 

Pel que fa ICV-EUiA, s’ha mostrat favorable al pacte fiscal des de fa mesos a través del seu grup parlamentari. No obstant això, cap de les dues organitzacions que composen la coalició ha fet una proposta clara i ferma en aquest sentit. Després de la seva 6ª assemblea, malgrat la oposició d’una minoria del plenari encapçalada del PSUCviu i Joves Comunistes, Esquerra Unida i Alternativa aposta per un “concert econòmic solidari”. En aquest sentit, sembla que EUiA aposta, tot i que de forma ambigua, per la existència d’una caixa única controlada per la Generalitat de Catalunya. No obstant això, Joan Josep Nuet matisar que aquest acord fiscal havia d’anar acompanyat necessariament d’un acord social. Poques hores després d’aquesta declaració, Laia Ortiz, diputada d’ICV al congrés, afirmava que la organització ecosocialista es mostra contraria a “fixar línies vermelles en el procés de negociació” i que, per tant, “no vetarien cap proposta d’entrada”. Cal analitzar si aquest posicionament és deu a una reflexió política profunda o a un simple intent de marcar distàncies amb EUiA.

Davant d’aquesta situació, sota el meu punt de vista, cal oposar-se a un model de finançament en la línia dels concert econòmic basc o del conveni foral navarrès, ja que aquest sistema és profundament insolidari amb la resta de pobles de l’estat. A més a més, no és l’únic mecanisme possible per corregir el dèficit fiscal de Catalunya. En darrer lloc, la seva inviabilitat en l’escenari actual posa de manifest que es tracta d’una maniobra de distracció política que, de forma incomprensible, està sent seguida per la majoria de partits d’àmbit català amb representació parlamentaria.