Resum dels primers 50 anys de la revolució Cubana

El darrer dia 1 de gener es varen complir 50 anys del triomf de la revolució cubana que posava punt i final a la cruenta dictadura de Fulgencio Batista que s'havia fet il·legítimament amb el poder l'any 1952 suprimint la constitució de 1940.

Per entendre el procés revolucionari, cal explicar breument quina era la situació política i econòmica de la illa abans de l'any 1959. Cuba havia aconseguit la seva independència respecte a España l'any 1899, però va mantenir-se militarment ocupada pels Estats Units fins el 1902. L'any 1901, sota la amenaça dels Estats Units de no desocupar la illa, la assemblea constituent va haver d'incorporar a la constitució un apèndix popularment conegut com “ enmienda Platt”. Aquest apèndix atorgava la potestat al govern dels Estats Units a intervenir militarment a la illla per “defensar la independència cubana, el manteniment d'un govern adequat per a la protecció de vides, propietat i llibertat individual”. En altres paraules, la esmena Platt fou el primer intent formal dels Estats Units d'apoderar-se de la sobirania política de Cuba.

Des de la retirada de l’exèrcit Nord-americà l'any 1902 fins l'inici de la revolució el sistema polític imperant fou una democràcia liberal interrompuda per breus episodis totalitaris com les dictadures de Machado o Fulgencio Batista. La corrupció política i la dependència econòmica, acompanyades de la repressió política, van transformar a Cuba en el pati del darrera dels Estats Units que, si ve ja no mantenia la illa militarment ocupada, n'havia aconseguit el control econòmic i polític. Les grans empreses nord-americanes eren propietàries de terres, empreses sucreres, mines, refineries de petroli, serveis d'interès públic, etc.

Amb el triomf de la revolució i la arribada al poder de Fidel Castro l'any 1959, els Estats Units varem posar en marxa les primeres mides de repressió econòmica contra Cuba per tal d'ofegar la revolució. Les empreses americanes van deixar de refinar petroli Cubà i van suspendre les importacions de productes cubans amb l'objectiu de paralitzar el sistema productiu del país. El govern Revolucionari va respondre a aquestes agressions nacionalitzant les empreses americanes instal·lades a territori Cubà com per exemple la “United Fruit Company” que posseïa grans extensions de terra i nombroses fàbriques.

Una altre de les tasques que va desenvolupar immediatament el govern revolucionari va ser una campanya massiva d'alfabetització. Abans de la revolució, el 40% de la població cubana era analfabeta. La situació era especialment preocupant a les zones rurals, ja que la taxa de d'analfabetisme se situava prop del 90%. Gràcies al treball desenvolupat per una brigada d'alfabetització formada per 100.000 universitaris, Cuba fou declarada territori lliure d'analfabetisme per les nacions unides el 22 de desembre de 1961.

D'altre banda, el govern revolucionari, tal i com havia promès Fidel Castro, va dur una sèrie de reformes agràries. Abans de la revolució, la majoria de terres fèrtils es trobaven en mans d'empreses americanes. D'altre banda, el 1,5% dels propietaris posseïen el 46% de les terres de conreu. Hi havia 150.000 famílies que cultivaven terres de les quals no eren propietaris i 200.000 famílies de jornalers que treballaven esporàdicament als latifundis dels grans propietaris. L'any 1959, va entrar en vigor la primera llei de la reforma agrària que va permetre expropiar 420 hectàrees de conreu que foren lliurades a un gran nombre de camperols. No obstant, aquesta llei fou reemplaçada per la segona llei agrària posada en marxa l'any 1961. Aquesta llei va posar punt i finals als injustos latifundis que havien imperat fins a les hores limitant a 33 hectàrees l'extensió de les propietats agrícoles.


Mentre a Cuba tenia lloc una profunda transformació social, als Estats Units es gestava un intent d'invasió que tenia com a objectiu derrocar el govern revolucionari i aturar les reformes socials que estaven tenint lloc a la illa. Aquest intent d'invasió es va dur a terme a “Bahía Cochinos” l'abril de 1961 i fou protagonitzat per un grups de cubans favorables a l'antiga dictadura de Batista organitzats per la CIA. Aquest intent d'invasió sufocat en menys de 65 hores ha passat a la historia com la primera gran derrota de l'imperi nord-americà davant la revolució cubana.

Tot i així, els Estats Units no van desistir en el seu objectiu d'acabar amb el procés revolucionari i sotmetre política i econòmicament a Cuba. El govern nord-americà va optar per entrenar grups terroristes i realitzar obres de sabotatge econòmic com ara la crema de conreus i fàbriques. Aquest procés va culminar l'any 1962 amb la entrada en vigor del anomenat bloqueig econòmic que es va regular més endavant a partir de les lleis de Torricelli (1992) i Hellms-Burton(1996). El bloqueig econòmic impedeix a Cubà vendre els seus productes als Estats Units, adquirir productes nord-americans o fabricats amb un 10% de components nord-americans a Cuba. A més, no permet viatjar als ciutadans dels Estats Units a Cuba ni permet als vaixells mercantils atracar en territori americà si han atracat a Cuba en els 6 mesos anteriors. D'aquesta manera, els Estats Units aconsegueixen, que augmenti el valor de les importacions, que disminueixi la quantitat de les exportacions i que es redueixi el comerç marítim amb Cuba. Aquests fets han provocat nombrosos problemes d'abastiment i diferents carències materials que han provocat una disminució substancial del nivell de vida dels cubans. A més, les conseqüències del bloqueig es van veure incrementades a arrel de la caiguda del bloc socialista Europeu que va provocar que Cuba perdés la immensa majoria del seus socis comercials.

Durant aquests 50 anys de revolució Cuba ha aconseguit els índex de desenvolupament humà més elevats d’Amèrica llatina malgrat el seu baix nivell d’ingressos. A dia d’avui, Cuba és el segon país del continent americà amb major esperança de vida. És l'únic país d’Amèrica llatina on la ONU ha anunciat la absència de fam i desnutrició i l'únic país d’Amèrica llatina on s'ha assolit la plena ocupació. A més, s'han desenvolupat sistemes sanitaris, educatius i d' atenció social inimaginables per cap altre país del continent. Una mostra d'això és que Cuba és l'únic país que ha complert els objectius en matèria d'educació que marcava la UNESCO pel segle XXI.

Malgrat això, val a dir que la illa pateix un seguit de carències destacables degut al bloqueig econòmic imposat pels Estats Units i als desastres ambientals. Per tal de superar aquestes carències i afrontar els nous reptes que el segle XXI depara a Cuba i a la resta de la humanitat, el govern revolucionari dirigit per Raúl Castro Ruz, escollit per la assemblea nacional del poder popular com a nou cap d'estat, ha establert mesures per reduir les importacions, augmentar la productivitat i diversificar la producció del productes primaris.

El poble cubà ha aconseguit mantenir la seva sobirania política i econòmica fent front a les agressions i amenaces de la potencia imperialista hegemònica donant així un magnífic exemple a la humanitat. A més, ha servit i serveix d'exemple a molts processos revolucionaris de caire socialista i democràtic dins hi fora d'Amèrica llatina. Per això, tant avui com fa 50 anys, visca la revolució cubana!

¡ Patria o muerte! ¡ Venceremos!