A principis de l'any 2008, el conseller Ernest Maragall va presentar les bases de la Llei d'Educació de Catalunya que varen ser redactades per la conselleria d’educació d’esquenes als sindicats, als professionals de l’educació i als seus usuaris. A més, el seu contingut entrava en contradicció amb les directrius essencials del pacte nacional per l’educació que fou aprovat amb un ampli consens dels diferents agents de la comunitat educativa. Per tant, les bases de la LEC i l’ incompliment del pacte nacional per la educació van significar, a més d'una agressió contra la educació pública, un atac al funcionament democràtic del nostre país quedant palesa la subordinació de les institucions catalanes al mercat i al sector privat.
Les bases de la Llei d'Educació de Catalunya(LEC) tenien com a objectiu una profunda reforma administrativa del sistema educatiu camuflada per conselleria d'educació i els mitjans de comunicació de reforma pedagògica. Aquesta reforma administrativa pretenia, igual que la LOU i la LUC en l'àmbit universitari, mercantilitzar la educació i introduir formules de gestió privada en el sector públic seguint la lògica de la teoria de la nova gestió pública promoguda pels administrativolegs neoliberals. Una mostra evident d'aquest canvi de tendència és que utilitza el terme “ servei d'interès públic” per designar el sistema educatiu en comptes del terme servei públic.
Un bon exemple d'aquestes mesures de tipus neoliberal és la possibilitat que oferien les bases de la LEC a cada centre d’externalitzar els serveis dirigits a l'alumnat deixant-los així en mans privades. Això suposava posar en risc la subsistència i la qualitat d’aquests serveis tan útils com imprescindibles.
Sota la excusa de millorar la eficàcia i la eficiència del sistema educatiu, les bases promovien un nou sistema de finançament basat en els objectius complerts per cada centre ( qualificació mitja, taxa de fracàs escolar, etc). Aquest nou model pretén avaluar la qualitat de l'ensenyament mitjançant variables quantificables de tipus mercantil que concorden amb el model de gestió pública promogut per els ideòlegs neoliberals. Això hagués provocat un desequilibri encara més pronunciat entre els diferents centres educatius pel que fa la qualitat de l’ensenyament i una precarització encara més notable d’aquells centres situats en els barris de rendes més baixes.
Un dels punts més conflictius plantejats en les Bases de la LEC era la possibilitat que entitats “sense ànim de lucre” poguessin participar en la gestió dels centres educatius. Sota la excusa d'obrir el sistema educatiu a “la resta de la societat” les bases de la LEC pretenien que les empreses privades pugessin participar en la gestió dels fons públics destinats als centres educatius.
Pel que fa al ensenyament de 0-3 anys, educació de persones adultes, formació professional i els serveis educatius extraescolars, les organitzacions sindicals denunciaren que la municipalització d'aquest tipus d'ensenyaments proposada a les bases de la LEC provocaria una tendència a la seva privatització. Joves Comunistes comparteix plenament aquest anàlisi, ja que els ajuntaments no poden assumir aquesta competència degut a la debilitat econòmica que travessen provocat per la manca de finançament i la desaparició dels ingressos que generava el sector immobiliari en la època més desenfrenada d'especulació immobiliària.
La reforma del sistema educatiu que plantejava la conselleria cal considerar-la com una agressió directe a la classe treballadora, ja que converteix la educació en un instrument d’accentuació de les desigualtats inherents al sistema capitalista i no en un instrument de cohesió social que amortitzi les desigualtats de classe.
A més, les bases de la LEC no oferien una solució real als problemes endèmics del sistema educatiu derivats de la fractura social produïda pel model de xarxes paral·leles (pública i privada-concertada) com per exemple la massificació, la baixa qualitat o la conflictivitat. El contingut mercantilista i el procediment antidemocràtic que es va seguir per elaborar les bases de la LEC van provocar una gran indignació entre la major part de la comunitat educativa que va desembocar en una vaga del sector de l'ensenyament el passat 14 de febrer on es van sumar fins i tot organitzacions vinculades al PSC com la AJEC(associació de joves estudiants de Catalunya) i la UGT.
La mobilització va a aconseguir el seu objectiu: la retirada de les bases de la llei per part del conselleria d'educació que dirigeix Ernest Maragall. Tot i això, la conselleria d'educació no va desistir en la seva voluntat d'introduir mesures de tipus neoliberal a l'ensenyament. Per això, i malgrat a la pressió exercida per la immensa majoria de la comunitat educativa i amplis sectors de la societat catalana, la conselleria d'educació va presentar un avantprojecte de Llei en ple període de vacances sense haver iniciat el procés de debat social que havia promès i sense ajustar-se novament a les directrius fonamentals del Pacte Nacional Per La Educació. El contingut del avantprojecte de llei elaborat antidemocràticament pel conseller Maragall és força similar al de les bases de la LEC i només suposa una tímida reforma del projecte inicial. Una mostra d'això és la supressió del punt més conflictiu de les bases de la LEC: la possibilitat de que entitats “sense ànims de lucre” pugin participar en la gestió dels centres educatius.
Degut als procediments antidemocràtics posats en pràctica de manera reiterada per la conselleria d'ensenyament i a la obsessió quasi patològica del conseller Maragall d'introduir mesures neoliberals a l'ensenyament català, 3 sindicats (USTEC-STE, CGT i ASPEPC-SPS) de treballadors de l'ensenyament i diversos sindicats d'estudiants es van posar en vaga el dia 13 novembre del 2008. Aquest cop, la falta d'unitat sindical provocada per la passivitat de Comissions Obreres i UGT va provocar un baix seguiment de la vaga i les mobilitzacions que va ser aprofitat pels mitjans de comunicació i la conselleria d'educació per desprestigiar la lluita de la comunitat educativa contra la mercantilització del servei públic d'ensenyament.
Tot i que actualment la llei es troba en estat de discussió parlamentaria, els sindicats de professors denuncien que s'estan començant a aplicar algunes mesures genuïnes de l'avantprojecte sense que la llei estigui aprovada formalment. Aquest fet suposa un greu atac contra els procediments democràtics de Catalunya i contra el sector de l'ensenyament. Degut a això, les 5 centrals sindicals majoritàries de Catalunya han convocat una jornada de mobilització unitària contra la LLEC, la desregulació horària, l'augment de la jornada lectiva, la disminució de la oferta pública d'ocupació, la massificació, la implantació d'hores extres amb la finalitat de retallar plantilles i demanar la dimissió del conseller Maragall.
Joves Comunistes denunciem els procediments antidemocràtics seguits per la conseller Maragall i les polítiques d'orientació neoliberal que pretén implementar. Per això, donem ple suport a aquelles accions que emprenguin els sindicats de treballadors i estudiants contra les reformes del sistema educatiu que pretenguin privatitzar-lo, mercantilitzar-lo o elitizar-lo. Apostem per un ensenyament totalment públic, laic i de qualitat. Per tant, rebutgem l'actual model de xarxes paral·leles (publica i privada-concertada) i ens declarem partidaris d'una única xarxa totalment integrada dins del sector públic. Per aconseguir aquest propòsit, creiem que la administració ha d'establir mecanismes per incloure dins del sector públic als centres que actualment es troben concertats per tal de assegurar-ne l'accés gratuït fins que passin definitivament a titularitat pública.
També ens mostrem contraris a les polítiques que pretenguin precaritzar les condicions de treball dels treballadors de l'ensenyament i les mesures orientades a la reducció del personal docent. Per això, recolzem les iniciatives emanades dels sindicats de treballadors per lluitar contra mesures com la introducció de les hores extres, que té com únic objectiu reduir el nombre de professors i professores, o la “nòmina per zones” proposada en les bases de la LEC.
Exigim un augment progressiu del pressupost en educació fins a assolir el 6% del PIB en educació que es necessari per combatre la massificació, per incrementar el nombre de professorat i per fer front la introducció de la sisena hora a infantil i primària. La actual crisi econòmica no ha de ser utilitzada coma pretext per retallar els fons destinats a educació ni per a introduir formules de gestió privada en el sistema educatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada