La empresa Monsanto es fundà l'any 1901 amb l'objectiu de produir plàstics i resines. Més tard, l'any 1976 va fer el salt a la industria agricola introduint-se en el negoci dels hervicides. Actualment, destaca per ser pionera en la venta de llavors modificades genèticament i per produir l'hervicida més extès en el mercat mundial: el Roundup.
Aquesta empresa és mundialment coneguda per les constants controversies que han generat els seus productes. L'any 1927, va començar a comercialitzar el Policluoro bifenil el qual fou prohibit l'any 1970 quan el programa de las Nacions Unides pel medi ambient (PNUMA) va decretar aquest producte com una de les substàncies més tòxiques sintetitzades per l'home. Anys despres, va patentar el Posilac. Aquest producte contenia Somatotropina Bovina recombinant (rBST): un derivat sintètic d'una hormona que provoca que les vaques produeixin quantitats més elevades de llet. Hi ha informes que revelen que aquesta hormona provoca una serie de malformacions i patologies tant en humans com en vaques. Per aixo, hi ha països que n'han prohibit la venta (Regne Unit, Nova Zelanda, Australia, Unió Europea, Japó, etc).
No obstant això, l'objecte del nostre anàlisi serà el poder d'influència que té Monsanto en el sector de l'agricultura i el món rural, a través de la venta de llavors trangèniques. Per obtenir aquesta rellevància, Monsanto ha aplicat dos mecanismes: comprar totes les companyies de llavors de Midwest (Oest Mitjà dels Estats Units) i presionar al legislador per que aprovi una norma que reconegui les patents en el camp de les llavors. Aquest fet ha provocat que processar les llavors (emagatzemar, netejar i recollir) sigui impossible per un petit agricultor degut al cost econòmic i a la burocràcia associada a les proves d'autenticitat de les llavors. En definitiva, Monsanto ha fet que sigui materialment impossiple pels pagesos produir ells mateixos les llavors. Per tant, si un agricultor vol produir, ha d'adquiri-les forçosament en un mercat monopolitzat per Monsanto.
El mes sorprenent d'aquest cas és que la transnacional no es limíta a presionar als poder públics, sinó a assatjar per la via legal a tot camperol que intenti infringir la “llei Monsanto”. Desde 1997, Monsanto ha presentat demandes contra 147 agricultrors i 39 empreses per la violació d'aquesta norma i està investigant 500 casos més. Un dels agricultors demandats és Homan McFraling acusat de “biopirateria” per haver emmagatzemat part de les llavors genèticament modificades. Segons la legislació nord-americana, això consitituiria una vulneració del dret de propietat intel·lectual, ja que emmagatzemar llavors garanteix poder-ne obtenir de noves de forma gratuïta. Segons explica McFarling, la estratègia de estalviar llavors és una tradició del sector agrícola que es remonta moltes generacions enrrere. El cas més alamant és el de l'agricultor de Tennessee Kem Ralph el qual fou condemnat a 8 mesos de presó i 1,7 milions de dolars per amagar un camió de llavors de cotó.
Per trobar les causes d'aquest enorme poder d'influència política de Monsanto, és necessari observar la estructura monopòlica del mercat mundial de llavors. Un 95% del total de llavors comercials és controlat per només 10 empreses. D'altre banda, en termes absoluts, les transnacionals controlen el 49% del mercat mundial llavors(comercials i no comercials). Pel que fa Monsanto, controla entre un 25 i un 38 per cent del mercat de llavors de “frijol”, cogombre, pebrot, tomaquet i ceba. Aquestes dimensions tan desorbitades atorgen a les transnacionals com Monsanto un poder tan desmesurat que fa impossible parlar de política agrícola sense esmentar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada